Ja queda menys

He llegit per algún lloc això:

Semana 31. El feto puede sonreír y bostezar, pesa aproximadamente 1.8 kilogramos. Practica su reflejo de succionar con su dedo pulgar. La madre puede sentir que se le acaba el aire al subir gradas. Se despierta varias veces en la noche para ir al baño. Comienza a sentir más calor.

Fa uns 39cm de llarg!! i ja té molta força...els seus moviments lluny de fer-me gràcia em molesten perquè són anguniosos i de vegades fan mal. Uy! Jo he dit això?? Noooo que va, que a TOTES les dones del món i al llarg de tota la història de la humanitat els agrada notar el seu fill dintre, per favor quina mena de mare podria ser jo si sentís una cosa diferent a això?!! I ara???

Parador de Vic

Aquest cap de setmana passat vam marxar al Parador de Vic. És molt maco i molt pijo, però com que no havia molta gent vam estar molt a gust!! A més el lloc és preciós, l'habitació donava al pantà de Sau, i al matí ens vam despertar amb els ocellets, que és un só molt agradable per despertar...Vam menjar molt bé, i tret de la meva cremor d'estòmac ho vaig gaudir molt i molt. El Martí es va moure bastant, inclús per la nit!!

Foto de la vista que teniem des de l'habitació, a que és xula?

Setmana 30

Comencem la setmana 30.

Uf!! Ara m'agradaria parlar amb les persones que al principi de l'embaràs em van dir: "uy, se te hará super largo" més que res per dir-lis que no és veritat...no ens hem adonat i ja estem al tercer trimestre!!! Del segon ni m'he enterat.

Ara, cada vegada que es mou, (i no em fa mal eh?, perque de vegades me'n fa) penso que ho trobaré a faltar: tenir-lo dintre, veure com para de moure's quan li parlo, o al contrari comença a moure's quan li dic alguna cosa, els bonys que em fa a la panxa amb peus, mans, el cap, o notar com tomba tot el cos cap a un costat o cap a l'altre. Abans de l'embaràs no m'havia plantejat moltes coses, al principi no acabava d'entendre com es podia estimar a algú sense conèixe'l, amoïnar-te per ell, molts sentmiments que de mica en mica s'han anat despertant i que ara ja sento, sense saber ben bé com han arribat.

Aquest diumenge vaig rentar tota la robeta. Mai havia rentat, planxat i plegat roba tant, tant petita. Se'm va fer extrany, jo allà planxant robeta del meu fill!!!!!

També, el dissabte vam anar a comprar els camisons i el pijama que portaré a l'hospital, perquè els que tinc no em serveixen, ja que han de ser amples i oberts per davant (per poder donar-li el pit còmodament, suposo) Quan els planxava estaba una mica "escandalitzada" perquè jo mai havia fet servir, ni de lluny una talla tan gran de roba!! Menys mal que és una cosa temporal...

Part natural o medicalitzat?

Després de llegir, i llegir, i preguntar i més preguntar, hem vist com està el tema dels parts a Espanya, i francament no estem pas segurs de quina mena de part volem.

Per una part està el part medicalitzat: És un part on és el personal sanitari, concretament el ginecòleg, i secundàriament la llevadora els qui decideixen com ha de transcórrer el part (si et pots moure o no durant la dilatació, en quin moment administrar-te l'epidural, en cas que la volguis, si poden estar presents estudiants, et fan els tactes vaginals que ells volen sense demanar-te permís, si administrar o no oxitocina (hormona que accelera les contraccions) i també que has de fer l'expulsiu estirada en una taula de parts (postura que pel que hem sabut només li ressulta còmoda al ginecòleg) Acostuma a ser un part més curt (en general) El personal sanitari interfereix constantment en el part. És un tipus de part en que el més freqüent és que acabi en cesàrea i en el que s'hagi d'administrar analgésia epidural tant si com no per poder soportar el dolor provocat per les condicions impossades per dilatar i per parir. El part medicalitzat no respecta les directrius de la OMS. Tot i així és el part que avui es fa més a tot Espanya.Increible, però cert.

D'altra, està el part natural o no medicalitzat: Aquest és un part que està dirigit íntegrament per la llevadora, i és ella qui decideix, en cas d'alguna complicació la presséncia del ginecòleg, que moltíssimes vegades no és necessària. En aquest tipus de part, en principi es respecta el temps que mare i fill necessiten per parir, per tant no s'administra oxcitocina, et deixen triar les postures que tu volguis mentre estàs dilatant, o inclús caminar, en principi no t'administren epidural (l'has de demanar tú expressament) i per donar a llum ténen unes cadires (no camilla) especials en les quals estàs asseguda, o semi-asseguda, postura que ajuda a que la força de la gravetat t'ajudi durant l'expulsiu. El personal sanitari només interfereix en el part quan la mare ho demana (tret del moment del expulsiu) És un part que en principi és més llarg que l'anterior. El part natural o no medicalitzat respecta les directrius de la OMS (tot i així encara avui és minoritari a Espanya)

Hi ha altres tipus (a l'aigua, a casa, per cesàrea, programat, induït o provocat...)però ja són variacions dels dos anteriors.

També hem vist que hi ha opinions de tots els colors, gent que prefereix un i no l'altre.

Què opineu?

Ja tenim el cotxet

Ja tenim el cotxet! Quina il·lussió que fa...i més perquè ens van dir que ens el donarien pel juny i ha estat abans, i també perquè això vol dir que ja han passat dos mesos (gairebé) des que el vam comprar, per tant dos mesos més d'embaràs!!! això gairebé ja està!!!! Poso unes fotetus per que veieu que xulo que és, je,je El Martí anirà com un rei, sí senyor.

Per cert que abans d'ahir dimarts, va ser el dia que més es va moure amb diferència. No sé què li va passar però francament va ser increible. Li vaig veure una part de la cama, una part d'un braç, un taló, els genolls, l'esquena...alucinant. Em va deixar la panxa adolorida, fins i tot em va passar els seus nervis a mi i vam acabar tots dos a la banyera amb espelmetes a veure si ens relaxàvam.

De moment dormo com un bebé

Ja fa algunes setmanes que llegeixo que ja podria tenir problemes per dormir (per la panxa, per l'esquena, per les hormones, per les vegades que m'hauria d'aixecar per anar al WC, perquè el nen no parés de moure's...) o inclús despertar-me a una hora determinada de la matinada i ja no poder dormir més. Doncs, de moment RES DE RES!!! Dormo molt bé, com a màxim em desperto una vegada a la nit per anar al WC, i no totes les nits ;) creuem els dits per a que duri el màxim.

Per cert, estem donant-li voltes a un nom que ens agrada molt. No hi ha res decidit de moment..ho diem per si decidim posar-li un altre nom...

3D

Ahir, també et vam veure la cara per primera vegada!! Ens va fer moltíssima il·lusió, i aquest fet no ha fet més que augmentar les ganes que tenim de veure't.

Van vindre la teva iaia Dolors i la tieta Dolors, ens feia il·lussió compartir això amb elles.

Abans d'entrar, jo notava (no n'estaba segura) que estaves amb el cap cap abaix, i el ginecòleg m'ho va confirmar: estàs col·locat en la possició correcta pel part, però també va dir que encara és molt dora, i tens l'espai suficient com per tornar-te a girar. Quan va conectar l'ecògraf va dir que estaves mal col·locat per poder-te veure bé...però a mida que va anar fent l'ecografia et vas anant deixant veure força bé.

El gine era molt simpàtic (aquest mateix va ser el que em va atendre al febrer quan vaig fer la gastroenteritis) i va dir que ets molt guapo, que tens un bon front, i que estàs molt ben formadet per les setmanes de vida que tens. Estàs al percentil 59, medeixes 35 cm i peses 1174gr (tens les mides com si ja tinguéssis més de 28 setmanes!)

Vas estar tota l'estona dormidet, però et vam poder veure tot el cos, sembla que tindràs uns bons peus, potser vol dir que seràs alt...els dits de les mans llarguets, i la cara MOLT GUAPA!! El teu pare i jo sempre diem que treuràs el millor de cadascun.

La iaia i la tieta Dolors ja han tret semblances...i nosaltres també.

Primera classe de preparació al part (pràctica)

Ahir vaig tenir la primera classe pràctica de preparació al part. Veure'm allà, amb roba d'esport (i amb la panxa gran) estirada a una esterilla, fent les respiracions que deia la "profe" i envoltada de més embarassades, no se'm va fer extrany...és curiós, més aviat la situació la vaig trobar divertida ;)
Va durar una hora, pèrò prèviament haviem fet una altra classe d'una hora, a la que el Xavi va assistir, on ens van explicar en què consisteix el puerperi, com queda el cos i l'estat emocional i psicològic de la mare després de parir...
Els exercicis van consistir en aprendre a respirar abdominal i toràcicament (durant el període de dilatació, hauré de fer aquest tipus de respiració en cada contracció)exercicis amb les cames circulatoris, exercicis de Kegel (que per fi ja sé com es fan correctament)Aquests últims són els que he de fer per a que la muscultatura del sól pélvic no pateixi més del necessari i un cop hagi donat a llum poder recuperar-la el més ràpidament possible. Són els músculs que eviten que ens pijem a sobre quan riem, tossim o saltem.

La banyera

Uy! no ens hem enrecordat d'explicar que la banyera on el Martí rebrà els seus primers banys ha estat un regal de la seva tieta Dolors. També t'ha comprat més cosetes, com robeta...

El model de banyera és molt similar a aquest, d'un altre color esclar. És un model que vam veure molt pràctic perquè s'adapta a la banyera de casa, de forma que el podrem banyar directament al bany, a sobre de la banyera. Incorpora un canviador, que també és molt pràctic perquè així el podrem aixugar, posar les cremetes i el bolquer abans d'anar a la seva habitació a vestir-lo.

Setmana 28 i l'habitació ja està

Ara mateix ens trobem entre el final del 2on trimestre i el principi del 3er trimestre. Hi ha gines que diuen que el tercer trimestre comença la setmana 29 i d'altres que comença la 28, així que....

L'habitació ja gairebé està acabada, només falta la cortina i un parell de cosetes que li volem penjar a la paret. La veritat és que ens agrada com ha quedat. Esperem que el petittó s'hi trobi a gust, tant com per dormir tota la nit sense plorar!!! Hem tingut en compte el Feng Shui, hem fet que el capçal de la cuna quedi mirant al nord. Això és una foto de l'habitació del Martí, però no es pot apreciar gaire com ha quedat (ni els colors de la pared, ni la llum, ni el conjunt de l'habitació...) però bueno així queda una foto penjada al blog.

Aquesta cuna tan maca ens l'ha regalat els seus avis Ricard i Dolors. El votre nét estarà molt a gust amb aquesta preciosa cuna. Gràcies!!!

Dia de la mare

Ahir va ser el dia de la mare. El Xavi em va fer un regal molt maco: un cap de setmana al Parador de Vic!! L'últim cap de setmana de Maig. Serà de les últimes sortides els dos solets abans que tú arribis. És la primera vegada a la meva vida que em fan un regal el dia de la mare...però no sé, és com si encara no estigués 100% mentalitzada.

Avui he portat el moises al que serà el seu lloc definitu: al nostre dormitori, al meu costat del llit. És que demà ens porten la cuna!!! I només faltarà l'estor per la finestra, penjar el prestatge i la teva habitació ja estarà arregladeta.

Dormiràs al meu costat per a que em sigui més còmode donar-te el pit i estar més pendent de tú quan et despertis a la nit. Per què encara que el Xavi estarà les primeres setmanes de baixa paternal i de vacances, val més que agafem l'hàbit de fer-ho així per quan ell treballi, per a que pogui descansar durant la nit.

Dejar un comentario, o entrar al blog: ¿pá qué?

Menos mal que alguien va dejando sus comentarios!! la gente nunca deja de sorprender, la verdad. Sé que hay gente que va entrando al blog (o eso dicen) pero no escriben nada: Irene, Ali, Gus, Pepi...pero es que luego está la gente que yo esperaba que entrase y escribiesen mucho y ni rastro, en plan: "es que no tengo tiempo" o "es que me da mucho palo" o "no es íntimo" o "no sé porqué, pero no escribo" lástima, para nosotros era importante. Quien se quiera dar por aludido/a, que se lo dé que no se equivocará, o que nos pregunte. Yo me esfuerzo en actualizarlo a menudo, para que los que entráis con cierta frecuencia os resulte atractivo, atrayente y no aburrido, pero...quizá "el tema" no es que sea realmente interesante para la gente, también puede ser. Pero nos hace tanta ilusión ver que alguien ha escrito algo!!!

Ah! pero también deciros a los que alguna vez habéis dejado algún comentario que muchas gracias, que hace mucha ilusión, de verdad.

Ahí queda eso.

De blanc al tenis?

Que sí, que sí, que ja sabem que els nens petits això de "net i pulit" els dura 2 segons!! Ens agrada el blanc pel primer dia, home!!! com a símbol de puresa, de net en tots els sentits...però després de l'estrena: que viva el color!!!!

Referent al tenis, futbol, golf...uf, quin marrón: com triar el camí que donarà més pasta????ay Dios mio, ay Dios mio, ay Dios mio!!!!mira, saps què? que trïi ell el que volgui fer, nosaltres li podem ensenyar que provi el que hi ha, però que després ell trïi el que volgui, no?

Un mes per preparar-ho tot

Aproximadament falten unes 13 setmanes per a que arribis al mon. Si tot va bé esclar, i no t'adelantes ni t'enderrereixes!

Tenim moltes ganes de conéixet, de veuret la cara, de tocar-te les manetes, de tenir-te als braços...

Ara només ens queda un mes escàs per deixar-ho TOT llest pel GRAN DIA.

De les teves cosestes ens falta robeta, l'humidificador, les cosetes d'higiene (bolquers inclosos) algún pelux i joguines de bebé. Ja tenim triada la primera robeta que volem que et posin el teu primer dia de vida: aniràs de blanc, és el color que ens agrada més per vestir-te.

També em falta tot el que necessito per preparar la meva bossa per la clínica. De mica en mica els dies van passant, i al final tot arriba.