Setmana 30

Comencem la setmana 30.

Uf!! Ara m'agradaria parlar amb les persones que al principi de l'embaràs em van dir: "uy, se te hará super largo" més que res per dir-lis que no és veritat...no ens hem adonat i ja estem al tercer trimestre!!! Del segon ni m'he enterat.

Ara, cada vegada que es mou, (i no em fa mal eh?, perque de vegades me'n fa) penso que ho trobaré a faltar: tenir-lo dintre, veure com para de moure's quan li parlo, o al contrari comença a moure's quan li dic alguna cosa, els bonys que em fa a la panxa amb peus, mans, el cap, o notar com tomba tot el cos cap a un costat o cap a l'altre. Abans de l'embaràs no m'havia plantejat moltes coses, al principi no acabava d'entendre com es podia estimar a algú sense conèixe'l, amoïnar-te per ell, molts sentmiments que de mica en mica s'han anat despertant i que ara ja sento, sense saber ben bé com han arribat.

Aquest diumenge vaig rentar tota la robeta. Mai havia rentat, planxat i plegat roba tant, tant petita. Se'm va fer extrany, jo allà planxant robeta del meu fill!!!!!

També, el dissabte vam anar a comprar els camisons i el pijama que portaré a l'hospital, perquè els que tinc no em serveixen, ja que han de ser amples i oberts per davant (per poder donar-li el pit còmodament, suposo) Quan els planxava estaba una mica "escandalitzada" perquè jo mai havia fet servir, ni de lluny una talla tan gran de roba!! Menys mal que és una cosa temporal...