Un sueño

Esta noche he tenido un sueño "curioso" he soñado que Martí se soltaba de donde está agarrado dentro del útero y se quedaba flotando con los brazos y piernas extendidos, y acto seguido hacia un movimiento y se colocaba en posición ya para salir, encajado en el pubis. ¿Serán las ganas que tengo de que salga u otro de los varios sueños premonitorios que he tenido a lo largo del embarazo?

Esta noche (bueno hoy ya) hay luna llena, dicen que la luna provoca los partos, también dicen que un embarazo son 9 lunas, pues bien, la luna llena de hoy es mi 9ª luna, es decir que ya no puede faltar mucho...

Demà setmana 39

Qualsevol de les tres imatges ilustra perfectament l'estat en que deu estar el Martí, la última no la coneix, perquè aquell dia es va quedar ADORMIT, ja,ja,ja

Semana 39. El bebé crece a ritmo acelerado, aumentando 15 gramos por día. Mide entre 50 y 52 centímetros y pesa de 3.2 a 3.6 kilogramos. A la madre, tal vez se le afloje la panza. Se recomienda que practique sus respiraciones de relajación y que vaya teniendo lista la maleta. Podrien afegir: la madre puede tener dolor en las articulaciones, como las rodillas del exceso de peso (por favor que NADIE me pregunte cuánto peso he cogido en total, es un tema que no es necesario que conozca nadie más que yo y mi gine, eing?)

Demà entro en la setmana 39, i segons la visita d'ahir amb el metge: VERDE, VERDE. El Martí sembla que no vol sortir...Encara tenim temps per això, l'embaràs no es "cumpleix" fins la setmana 40, més les dues setmanes que s'esperen per veure si et poses tú sola de part (de forma espontànea) abans d'induïr-lo...en ressum: PACIÈNCIA o millor dit: Resignació... Després, de cop ja haurà passat tot.

I mentrestant, aquí el guapo, tranquilet, movent-se a poc a poc (ara mateix deu estar dormit)

Doncs apa, una setmana més...fins la pròxima setmana!

Setmana 38

Semana 38. El bebé está casi listo. El líquido amniótico ha aumentado de una sola gota a un litro, ahora empieza a disminuir por falta de espacio. En la madre, hay más flujo vaginal y deseos de orinar. Siente más contracciones que de costumbre, el cuello del útero madura y, tal vez, su bebé ya está encajado.

Ja estem a la 38!! Uf, com passa de ràpid el temps...El dilluns em van fer una eco i ens van dir que pesa uns 3200kg...però sembla que aquest està molt i molt a gust aquí dintre i de sortir, res de res...Ahir em van fer l'acupuntura i també em van donar unes Flors de Bach, tot el que ajudi a que els aconteixements vagin bé sigui benvingut.

El gine em va dir que he d'estar tranquila i no impacientar-me per posar-me de part, perquè això no ajuda, ben al contrari. Però si jo més tranquila no puc estar...Respecte a l'edema dels peus, tormells i cames, va dir que és completament normal, i jo afegeixo: és que és tan maco i meravellós l'embaràs, el fet de portar una vida dins!!! aix...(suspiro) les dones hauriem de poder estar tota la vida embarassades i de part, i donant el pit, és que és fantàstic, de veritat...i ja posats, és una llàstima que els homes no poguin viure això...mira que és preciós veure com es deforma, perdó: transforma el cos, se't van limitant els moviments, et fan mal parts que no sabies que tenies, se't inflen els peus, no dorms bé ( i la teva parella tampoc, esclar), tens el mateix aguante per anar al WC que un avi, vas veient com va creixent un ésser dintre teu, aix!!! què maco!!! Com em van insinuar unes persones molt properes: qui pensi o senti coses diferents a això és que o és "rara" o no és molt normal.

Apa, fins la setmana que vé, si no hi ha novetats.

Todo bien, perfecto y maravilloso

A ver, el otro día una comadrona nos dijo que aún no sería parto a término si estoy de 37 semanas, es a partir de la 39 ó 40...mi opinión es que no se ponen de acuerdo, pero vamos que los entendidos son ellos.

En cuanto a cómo me encunetro, qué siento, etc...todo genial, todo perfecto. Pronto llegará el día del parto y el embarazo habrá terminado. ¿Cómo será el parto? ¿Cómo lo voy a vivir? Pues ya digo de entrada que esas sensaciones me las guardo para mi y Xavi. Total hay quien ya tiene una idea preconcebida de cómo lo voy a vivir...

Pero vamos, que ya digo ahora que el parto todo bien, todo perfecto ;) Y para ser políticamente correcta, ahí va una foto de Martí.

Setmana 37

Bé, a partir d'aquesta setmana, si neixés ara ja sería part a termini. Això és el que he trobat:

"Semana 37. El bebé pesa casi los tres kilogramos. Si nace en este momento, no sería considerado prematuro. En tanto, la madre duerme mal debido a la presión sobre los huesos pélvicos. Es posible que sienta dolores de ovarios."

A veure, per parts:

El Martí, segons els càlculs dels ecògrafs, ara mateix ja pesa més de 3Kg. De totes formes, aquest dilluns ho sabrem segur perquè tinc una altra eco.

Que la mare dorm malament?! Dormo fatal. Avui mateix m'he despertat a les 5 i ja no m'he pogut tornar a dormir fins les 7h.

Ja tinc contraccions a diari, algunes són de Braxton i altres ja comencen a "molestar"

Podries néixer la setmana vinent, per exemple el dia 20...així series cranc que m'agraden més que els Leo. Bueno, si neixes Leo t'estimaré igual o més, eh? No et pensis.

Una mica cansadets, però dintre del normal

Uf!! Quin pal, ja es nota que estem arribant al final de l'embaràs. Ens ha dona't temps de tot: de meravellar-nos, d'ilussionar-nos, d'emocionar-nos, d'agoviar-nos, de cansar-nos, de desesperar-nos...ara ja és pujada: la panxa, la incomoditat, el no poder dormir, els peus inflats, el no poder-me moure, el de gairebé no poder sortir a fer el passeig diari que tant de bé ens fa a mi i al Martí, el caminar vora el mar pels meus pobrets peus. La gent podria se més dissimulada i no dir-me quan em veuen: "uy quina panxa tant grossa que tens!!!!!!!!!!!!!!!!! o "ay pobreta quins peus Carme" o "joder tía cómo tienes los pies" o "tía estás enorme" JA HO SÉ, no cal que m'enfonseu així en la miseria per favor. És curiós: jo no puc dir el que penso realment sobre el MEU embaràs, però la gent sí que em pot dir el que li passa pel cap sobre el meu aspecte, el meu embaràs o el que sigui...francament "curiós"

El Xavi també està fart d'embaràs, sols que ell no l'ha de patir. Fart de netejar, fart d'haver d'anar amb mi a tot arreu, fart de veure'm embarassada, de veure'm nerviosa, irritable, bueno, al menys ell pot desconnectar a la feina i als assajos i als concerts, jo tinc el bombo 24h, i el que representa. Estic farta d'estar ficada a casa TOT EL SANT DIA, de mirar la tele, de l'ordinador, d'internet, del google, de la música (tinc molta però ja em comença a sonar tota igual)

I només em va faltar l'altra dia la teva iaia quan li vaig dir que estava farta d'embaràs que em diu: "això t'ho hauries d'haver pensa't abans de quedar-te embarassada" menys mal que sé que m'ho va dir de broma i que gairebé res del que em pogui dir em molesta, que si no me la menjooooo!!!!!

Bromes a part, pren-t'he el temps que necessitis Martí, però si us plau NO TRIGUIS GAIRE MÉSSSSSSS.

Verde como el trigo verde

Avui, teniem els nostres primers monitors (també se'ls diu "corretges") i després visita amb el gine. Per parts:

Els monitors: m'han estira't a una camilla, m'han colocat dos sensors (un on està el cor del bebé, i un altre en algún punt de l'úter però per sobre la panxa) a continuació han posa't una mena de cintes per fixar aquests monitors, han engegat l'aparell (similar a un electroencefalograma, similar eh?) i m'han dit que m'havia d'estar uns 15'-20' així. Es veien dos números, que després de preguntar, m'han dit que el número de tres xifres era el ritme cardiac fetal, i el número de dues xifres el nivell de la contracció.

Així hem pogut veure, com cada vegada que el Martí es movía o donava una patada el pols se li accelerava fins a 173 ppm.

Quan m'ha visitat el gine, m'ha fet el meu primer tacte vaginal (embarassada, es clar...) i litralment ha dit: "uy, esto está muy verde, verde, pero verde, verde" I jo he pensa't: "venga, animando, como el resto de TOOOOOOODO EL MUNDO"

Ens hem acomiada't del metge, perquè marxa de vacances i no torna fins la primera setmana d'agost, però m'ha dit: " a este paso nos vemos aún a mi vuelta" com dient que encara no hauré parit. Jo he ofega't un crit de desesperació i mn'he limitat a dir-li: "hombre, espero que no, no por favor"

Per cert, ens han comentat més d'una vegada, i diferents persones, que és millor que un nen/nena neixi "sietemesino" que en el mes 8. Així que li hem preguntat per a que ens expliquès el per què d'això i ens ha dit que això no és cert: els bebés quant més temps passin dintre la panxa de la mare millor. Així que ara ja ho sabeu.

La meva sensació, que he tingut des del principi de l'embaràs, de que s'adelantaria el part unes dues setmanes, cada vegada queda més llunyana...ara tinc la sensació de que es retrassarà!!!! Per acabar, frase que mostra que estem ben tranquils al marge de tot: que vingui quan volgui i es senti preparat.