La síndrome "si eres primeriza no sabes NADA de embarazos ni de partos ni de bebés, y yo como ya lo he pasado soy una experta y mis consejos como son mejores que los libros que te puedas leer pues te los doy antes de que me los pidas porque SÉ que te interesa muchísimo escuchar lo que te tengo que decir" l'estic patint des d'el dia que vam començar a fer públic l'embaràs.
De veritat que la gent no veu que els seus consells, gratuits (que ningú els ha demanat) són un pal i agobien i avorreixen fins el més sant i pacient!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Des de qui te'ls introdueix amb un: "No facis cas de ningú,només del pediatre, clar que si plora molt no l'agafis de seguida que s'acostumarà malament als braços..."per posar un exemple, o qui et diu, "què, com et trobes?" -bé, però em fan mal els ronyons- dic jo, i em contesten: -uy, doncs si ja estàs així espera't quan estiguis de 6, 7, ó 8 mesos!!!! Ay que listas que sooooooooonnnnn....
O et pregunten: per quant surts de comptes? i dic pel 5 d'agost, i em diuen: uf, amb tota la calor, ja veuràs que malament que ho pasaràs, amb la calor, amb la panxa, amb el mal de cames, etc, vinga a animar, a ficar la por i no sé amb quina finalitat, per demostrar que elles, (perque les dones són les pitjors, crec) ja han passat per la experiència? No ho sé.
O les parelles que et diuen: -os vais a enterar- amb un somriure maliciós i com enviant no sé quin missatge entre línies. Però a veure, què passa? que tenir un fill és un castig per haber fet alguna cosa malament? que qui ens diu això ara s'empenedeix?
Seria ideal que la gent/les dones que han passat algún embaràs es limités/limitéssin a explicar la seva experiència i donar la seva opinió i fer els seus comentaris tant inoportuns i tant poc benvinguts quan se'ls demanés, no a la mínima de canvi!!!!!!!!!!!!!
I després està la gent que et toca la panxa sense preguntar abans, no "van a saco", vingua com si estigéssin sopesant un meló o una síndria. Personalment de moment no em molesta gens, però podriem preguntar abans, perque potser sí que em moltesta, no? vamos digo yo!!
De veritat, comprenc que això no ho puc eviar, però com a mínim em servirà per no fer el mateix amb les demés! A no ser que això, la síndrome: "si eres primeriza no sabes NADA de embarazos ni de partos ni de bebés, y yo como ya lo he pasado soy una experta y mis consejos como son mejores que los libros que te puedas leer pues te los doy antes de que me los pidas porque SÉ que te interesa muchísimo escuchar lo que te tengo que decir" estigui regulat per una espècie d'hormona que va creixent a la vegada que l'embaràs, aleshores ja l'hem cagat.
O també: "Cada vegada que descansis poses les cames enlaire" em ve de gust preguntar: I tú, això com ho saps? T'ho van dir quan estabes embarassada alguna donan-t'he algún consell de pesada com el que m'estàs donant tú? O pot ser t'ho va dir el ginecòleg? Clar com que jo no tinc ginecòleg...però potser ho vas llegir en algún llibre/revista, en aquest cas, com que jo no sé llegir...o millor potser no t'ho va dir ningú, sino que vas arribar tú soleta a aquesta conclusió, esclar com que el meu cervell no li funciona la part deductora...A veure senyores i senyors: DEIXE-ME VIURE EL MEU EMBARÀS COM SI FOS ÚNIC AL MÓN, PERQUÈ PER A MI HO ÉS, i guardeu-vos la vostra experiència per vosaltres que jo ja viuré la meva. I si vull ja faré les preguntes que cregui.
Si us plau, passeu el missatge de que les primerenques no volem que ens inflin el cap amb cap mena de comentari o consell que no demanem expressament, coño! Al menys, JO. Gracies.
