Ens haviem descomptat

Ens haviem descomptat! Ahir vam anar al gine i tb ens va tocar la eco del tercer trimestre. Exactament estic de 34 setmanes i 2 dies. Pesa 2.600kg!! Està gran, molt gran!!

Última classe de preparació al part

Bé, les classes de preparació les vam acabar ahir. Vaig notar que em va costar fer els exercicis més que el primer dia, lògicament...A la foto el moment inmortalitzat.

A la classe teòrica va explicar què passará el gran dia, el paper de la parella, etc i a la classe pràctica vam fer els exercicis habituals i després vam apredre a fer "pujos": empenyer per treure el bebé. Ens va dir que només sortir, ens el posaràn a sobre, pell amb pell i després el rentaràn, li faràn les proves pertinents, el vestiràn i si no necessita cap mena de reanimació ens el donaràn per a que puji a l'habitació amb nosaltres. Ja veurem com va...de moment, ni nervis, ni por, res de res, si de cas il·lussió i curiositat per com serà el "gran dia" M'imagino que els nervis vindràn de cop quan veiem que vaig de part!!!

Però de moment, està bé perquè sé que estàn tranquila ara és el millor que puc fer, descanso tot el que puc, camino cada dia una mica i ara que ja no he d'anar a les classes de gimnàsia les faré jo sola a casa cada dia.

M'han parlat i m'ha arribat informació per diferents vies d'una infussió que ajuda a la dilatació i al part en si. Es diu "frambueso" (crec que en català es diu gerd) Avui, si el Xavi me la pot portar la començaré a prendre.

Semana 34

BIENVENIDA A LA SEMANA 34

El bebé percibe el sol cuando su mamá está asoleándose. Mide unos 40 centímetros de largo y pesa 2.2 kilogramos. El cerebro crece notablemente. Hay muchos desarrollos nuevos: su pequeño está desarrollando inmunidad para combatir infecciones leves y las uñas de sus manos ya han llegado al borde de los dedos. (No se sorprenda si necesita una manicura en los primeros días de nacido.) Al igual que los recién nacidos, sus ojos están abiertos cuando está despierto y cerrados cuando duerme.
Por último, aunque no menos importante, si ha visto o sentido que hay algo que gotea de sus senos, no se está imaginando cosas. Esta sustancia preláctea, llamada calostro, se está formando gracias a las hormonas de la placenta.

Suposant que l'embaràs duri 40 setmanaes, encara queden 6 setmanes pel neixement, però tothom que em veu diu que ni de conya aguanto tant amb la panxa que tinc, hi ha qui diu que pariré en unes 4 setmanes, d'altres diuen que en tres setmanes estàs aquí...bé, ja veurem quan vols arribar. Si has de néixer a la setmana 40 (o inclús més tard) més val que m'ompli de paciència perquè ara em costa molt bellugar-me, ja no puc anar a comprar amb el Xavi, ni sortir, només surto per caminar al vespre amb el Xavi...I a la nit em fan molt, molt, molt, mal els ossos de la pelvis i els ronyons, sobretot l'esquerre. Però és tant meravellós l'embaràs...

Per cert, aquesta nit no m'ha deixat dormir amb les patades, buaaaaa El Xavi diu que així em vaig preparant per quan ja estiguis aquí.

Semana 33

Semana 33:

Avui he somiat jo amb el Martí. Ja havia nascut i jo tenía molt neguit per descuidar-me de fer-li alguna cosa, o d'atendre'l, de mirar-li el bolquer, de donar-li el pit,de mirar que no tingués calor ni fred, de anar-lo a treure de la cuna...uf, estava patint i a més veia que era molt torpe i no l'agafava amb "soltura"...somni normal tenin en comte les circumstàncies :) El que també veia al somni és que era un bebé molt tranquilet...

Setmana 32

Aix que cada vegada queda menys...

BIENVENIDA A LA SEMANA 32

Su bebé: Llegando a la meta
Por el octavo mes, su bebé se está volviendo toda una personita. Ya pesa alrededor de 1,8 kilos (4 libras) y mide alrededor de 40 o más centímetros (16 pulgadas); ya está casi listo para hacer su entrada en escena. Todos los cinco sentidos del bebé están funcionales: puede chuparse el dedo, sentir cuando lo tocan, ver la luz, tener hipo y escuchar sonidos. Se pueden observar otros desarrollos espectaculares: su cara casi no presenta arrugas, las uñas de sus pies están completamente formadas y puede tener una buena cabellera.

I quan començarem a posar-nos nerviosos? I quan començaré a estar "intranquila" pel part? No sé, no sé, mira que les mares ja expertes, que todo lo saben és el que m'habien dit!!! Per cert, ninguna d'elles m'havia parlat de l'angunia que pot arribar a fer el fet de veure com es mou la panxa TOTA SOLA, o de notar com t'estiren cap a un costat, o de veure com surt una punxa cap a fora, i sembla que la panxa se t'hagi d'obrir o trencar!!!! Però no és el meu cas, eh? A mi em sembla que l'embaràs és la cosa més meravellosa del món i totes les dones hauriem d'estar tota la vida embarassades, perquè és fantàstic, i tot el que l'envolta, tot, tot, tot és formidable!!!!!

També tinc que dir que ja no dormo tan bé: em fan mal els ronyons quan estic al llit és pitjor, ara ja m'aixeco cada nit una vegada al WC, i el Xavi m'ha d'ajudar perquè jo sola no puc, i la pelvis també fa mal...però sobretot el ronyó esquerre és que no ho puc sufrir!!!

Quan estic al llit em costa molta feina girar-me cap a un costat o cap a l'altre, bé només diré qie aquesta maniobra no la puc realitzar adormida...Però repeteixo: l'embaràs, fer una vida (perquè la fem nosaltres soletes, eh?) és el més meravellós del món!!!!!!!!!!!! Tot és genial!!!!!! Segur que no pot haver ni una sola dona al món que tingui res negatiu a dir al respecte.

4 de Juny Per molts anys Xavi

Ahir va ser l'aniversari del Xavi (últim abans de ser pare) i precissament per aquest simbolisme, vam anar a celebrar-ho amb la seva família a l'Asador de Aranda. Va rebre molts regalets, va menjar com un rei, qué ho és al menys per mi, i va bufar les espelmes com un campió!!

Uf! el Martí, cada vegada té més força i es mou més seguit i amb més intensitat...espero que aquests dos mesos passin ràpit perquè realment em cansa una mica.