Per cert que abans d'ahir dimarts, va ser el dia que més es va moure amb diferència. No sé què li va passar però francament va ser increible. Li vaig veure una part de la cama, una part d'un braç, un taló, els genolls, l'esquena...alucinant. Em va deixar la panxa adolorida, fins i tot em va passar els seus nervis a mi i vam acabar tots dos a la banyera amb espelmetes a veure si ens relaxàvam.
jueves, mayo 17, 2007
Ja tenim el cotxet
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Ostres!!!! Quin cotxe!!!!!
Això és un Porsche tamany reduït!!!!
Rodes de goma inflables, frè de mà, tot terreny (tres rodes), llantes d'aleació, parapluja, ii un montonàs d'extres!!!
Que pijo...
el PAPA
hola chicos:
lo que contáis de la bañera con velitas tiene buena pinta. Creo que la foto indicada del post debería haber sido la explicación detallada de esa situación.
Sobre el carrito es muy chulo pero ¿habéis pensado si es sostenible? ¿se puede reciclar? Echo de menos esa reflexión. No puede ser que traigáis un niño al mundo y no empecéis el aleccionamiento de la sostenibilidad, bastante coñazo por cierto, que nos bombardean.
Otro saludo,
Alex
Ósti..Álex!! pues tienes razón!!!!! La verdad es que ninguno de los dos hemos pensado en ese "detalle" que fallo...bueno, siempre podemos regalárselo a algún conocido, o a Cáritas (aunque esto nos dolería, serian 3 puntos en nuestro haber del reciclaje ;)
Carme
PD Cuando digo que en la bañera acabamos los dos, me refiero a Martí y a mi, je,je.
Publicar un comentario