Ja sóc aquí!

Aquesta és la última entrada d'un blog que acaba igual que va començar: amb una bona notícia!! Després de 39 setmanes i 6 dies, el Martí ha nascut!!!!!. És un nen molt bó, molt tranquil (menys
quan s'emprenya com a bon leo...) que només fa que dormir i dormir.

Volem dir també que l'experiència de la maternitat/paternitat val la pena i molt de viure-la. És un valor afegit a la vida d'una persona que sens dubte t'enriqueix de diverses formes.
Acabem dient que intentarem ser els millors pares per ell i ho farem el millor que poguem per a que creixi sà, feliç i amb uns bons valors com a persona.

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat durant aquests mesos i heu estat particps d'aquest blog virtual posant el vostre granet de sorra. Segur que al Martí li farà gràcia el dia de demà.

Deixem unes quantes fotos dels seus primers dies de vida, i es que avui només té 6 dies.

THE END

El naixement

El 2 d'agost a les 9 del matí vam anar a l'hospital, i sense saber-ho aquella mateixa tarda tindriem al Martí amb nosaltres.

Va néixer a les 15:06 per cesàrea. Quan va sortir no va plorar, però quan va sentir la meva veu al saludar-lo, va obrir els ulls i em va mirar, com dient:"així que aquesta és la cara de la veu que fa mesos que sento...". Va ser un moment que no oblidaré en tota la meva vida.

Després el van portar a conéixer al papi, que estava molt a prop, que va veure com el netejaven i el vestien. Estava tan nerviós que es va oblidar de filmar-ho en video i només li va fer una foto.

Després el van portar a la sala de dilatació on estava el Xavi i allà va tenir les primeres paraules per ell: "Hola guapo" mentre el filmava. En aquell moment el Martí va obrir els ulls i el va mirar fixament, com volent posar cara a aquella veu tan familiar.

Un cop passat el part, ens vam reunir els tres a la nostra habitació del hospital, i vam disfrutar dels nostres pirmers moments en família.

Un sueño

Esta noche he tenido un sueño "curioso" he soñado que Martí se soltaba de donde está agarrado dentro del útero y se quedaba flotando con los brazos y piernas extendidos, y acto seguido hacia un movimiento y se colocaba en posición ya para salir, encajado en el pubis. ¿Serán las ganas que tengo de que salga u otro de los varios sueños premonitorios que he tenido a lo largo del embarazo?

Esta noche (bueno hoy ya) hay luna llena, dicen que la luna provoca los partos, también dicen que un embarazo son 9 lunas, pues bien, la luna llena de hoy es mi 9ª luna, es decir que ya no puede faltar mucho...

Demà setmana 39

Qualsevol de les tres imatges ilustra perfectament l'estat en que deu estar el Martí, la última no la coneix, perquè aquell dia es va quedar ADORMIT, ja,ja,ja

Semana 39. El bebé crece a ritmo acelerado, aumentando 15 gramos por día. Mide entre 50 y 52 centímetros y pesa de 3.2 a 3.6 kilogramos. A la madre, tal vez se le afloje la panza. Se recomienda que practique sus respiraciones de relajación y que vaya teniendo lista la maleta. Podrien afegir: la madre puede tener dolor en las articulaciones, como las rodillas del exceso de peso (por favor que NADIE me pregunte cuánto peso he cogido en total, es un tema que no es necesario que conozca nadie más que yo y mi gine, eing?)

Demà entro en la setmana 39, i segons la visita d'ahir amb el metge: VERDE, VERDE. El Martí sembla que no vol sortir...Encara tenim temps per això, l'embaràs no es "cumpleix" fins la setmana 40, més les dues setmanes que s'esperen per veure si et poses tú sola de part (de forma espontànea) abans d'induïr-lo...en ressum: PACIÈNCIA o millor dit: Resignació... Després, de cop ja haurà passat tot.

I mentrestant, aquí el guapo, tranquilet, movent-se a poc a poc (ara mateix deu estar dormit)

Doncs apa, una setmana més...fins la pròxima setmana!

Setmana 38

Semana 38. El bebé está casi listo. El líquido amniótico ha aumentado de una sola gota a un litro, ahora empieza a disminuir por falta de espacio. En la madre, hay más flujo vaginal y deseos de orinar. Siente más contracciones que de costumbre, el cuello del útero madura y, tal vez, su bebé ya está encajado.

Ja estem a la 38!! Uf, com passa de ràpid el temps...El dilluns em van fer una eco i ens van dir que pesa uns 3200kg...però sembla que aquest està molt i molt a gust aquí dintre i de sortir, res de res...Ahir em van fer l'acupuntura i també em van donar unes Flors de Bach, tot el que ajudi a que els aconteixements vagin bé sigui benvingut.

El gine em va dir que he d'estar tranquila i no impacientar-me per posar-me de part, perquè això no ajuda, ben al contrari. Però si jo més tranquila no puc estar...Respecte a l'edema dels peus, tormells i cames, va dir que és completament normal, i jo afegeixo: és que és tan maco i meravellós l'embaràs, el fet de portar una vida dins!!! aix...(suspiro) les dones hauriem de poder estar tota la vida embarassades i de part, i donant el pit, és que és fantàstic, de veritat...i ja posats, és una llàstima que els homes no poguin viure això...mira que és preciós veure com es deforma, perdó: transforma el cos, se't van limitant els moviments, et fan mal parts que no sabies que tenies, se't inflen els peus, no dorms bé ( i la teva parella tampoc, esclar), tens el mateix aguante per anar al WC que un avi, vas veient com va creixent un ésser dintre teu, aix!!! què maco!!! Com em van insinuar unes persones molt properes: qui pensi o senti coses diferents a això és que o és "rara" o no és molt normal.

Apa, fins la setmana que vé, si no hi ha novetats.

Todo bien, perfecto y maravilloso

A ver, el otro día una comadrona nos dijo que aún no sería parto a término si estoy de 37 semanas, es a partir de la 39 ó 40...mi opinión es que no se ponen de acuerdo, pero vamos que los entendidos son ellos.

En cuanto a cómo me encunetro, qué siento, etc...todo genial, todo perfecto. Pronto llegará el día del parto y el embarazo habrá terminado. ¿Cómo será el parto? ¿Cómo lo voy a vivir? Pues ya digo de entrada que esas sensaciones me las guardo para mi y Xavi. Total hay quien ya tiene una idea preconcebida de cómo lo voy a vivir...

Pero vamos, que ya digo ahora que el parto todo bien, todo perfecto ;) Y para ser políticamente correcta, ahí va una foto de Martí.

Setmana 37

Bé, a partir d'aquesta setmana, si neixés ara ja sería part a termini. Això és el que he trobat:

"Semana 37. El bebé pesa casi los tres kilogramos. Si nace en este momento, no sería considerado prematuro. En tanto, la madre duerme mal debido a la presión sobre los huesos pélvicos. Es posible que sienta dolores de ovarios."

A veure, per parts:

El Martí, segons els càlculs dels ecògrafs, ara mateix ja pesa més de 3Kg. De totes formes, aquest dilluns ho sabrem segur perquè tinc una altra eco.

Que la mare dorm malament?! Dormo fatal. Avui mateix m'he despertat a les 5 i ja no m'he pogut tornar a dormir fins les 7h.

Ja tinc contraccions a diari, algunes són de Braxton i altres ja comencen a "molestar"

Podries néixer la setmana vinent, per exemple el dia 20...així series cranc que m'agraden més que els Leo. Bueno, si neixes Leo t'estimaré igual o més, eh? No et pensis.

Una mica cansadets, però dintre del normal

Uf!! Quin pal, ja es nota que estem arribant al final de l'embaràs. Ens ha dona't temps de tot: de meravellar-nos, d'ilussionar-nos, d'emocionar-nos, d'agoviar-nos, de cansar-nos, de desesperar-nos...ara ja és pujada: la panxa, la incomoditat, el no poder dormir, els peus inflats, el no poder-me moure, el de gairebé no poder sortir a fer el passeig diari que tant de bé ens fa a mi i al Martí, el caminar vora el mar pels meus pobrets peus. La gent podria se més dissimulada i no dir-me quan em veuen: "uy quina panxa tant grossa que tens!!!!!!!!!!!!!!!!! o "ay pobreta quins peus Carme" o "joder tía cómo tienes los pies" o "tía estás enorme" JA HO SÉ, no cal que m'enfonseu així en la miseria per favor. És curiós: jo no puc dir el que penso realment sobre el MEU embaràs, però la gent sí que em pot dir el que li passa pel cap sobre el meu aspecte, el meu embaràs o el que sigui...francament "curiós"

El Xavi també està fart d'embaràs, sols que ell no l'ha de patir. Fart de netejar, fart d'haver d'anar amb mi a tot arreu, fart de veure'm embarassada, de veure'm nerviosa, irritable, bueno, al menys ell pot desconnectar a la feina i als assajos i als concerts, jo tinc el bombo 24h, i el que representa. Estic farta d'estar ficada a casa TOT EL SANT DIA, de mirar la tele, de l'ordinador, d'internet, del google, de la música (tinc molta però ja em comença a sonar tota igual)

I només em va faltar l'altra dia la teva iaia quan li vaig dir que estava farta d'embaràs que em diu: "això t'ho hauries d'haver pensa't abans de quedar-te embarassada" menys mal que sé que m'ho va dir de broma i que gairebé res del que em pogui dir em molesta, que si no me la menjooooo!!!!!

Bromes a part, pren-t'he el temps que necessitis Martí, però si us plau NO TRIGUIS GAIRE MÉSSSSSSS.